Mobilitat elèctrica, avantatge o inconvenient?

Mobilitat elèctrica, avantatge o inconvenient?

Aquests últims anys una nova realitat ha anat obrint-se pas entre la quotidianitat de les persones, els vehicles elèctrics.

Actualment, una família que habita la ciutat sol tenir la necessitat d’incorporar un vehicle per la seva mobilitat quotidiana. Això implica que la mobilitat i l’accessibilitat són un dels paràmetres més importants dins d’un projecte d’arquitectura on el vehicle acaba convertint-se en un membre més de la família amb la necessitat inclús d’un lloc per dormir.

Tant els vehicles com l’arquitectura han creat una cultura pròpia. Una conversa contínua tractant d’adaptar-se al ritme que dicta la societat de consum des de l’inici de la revolució industrial. Els avanços de la societat han provocat canvis importants en el seu funcionament i aparença tant del vehicle com del seu entorn, on qui dissenya aquests espais ha hagut d’actualitzar-se respecte les noves necessitats per obtenir el millor rendiment i el millor resultat, tractant d’optimitzar al màxim els recursos.

Observant les infraestructures viàries actuals, trobem punts de subministrament per tot el mapa distribuïts de manera homogènia. Pel vehicle elèctric, tot i que cada cop trobem més estacions de recàrrega, el servei encara es troba en creixement i resulta una mica complicat localitzar poblacions dotades d’aquestes estacions en un itinerari qualsevol. Igual que un nou negoci, hi ha la necessitat d’un espai amb les característiques pròpies per la venda del producte, en aquest cas, l’electricitat, on la incorporació d’una xarxa elèctrica amb els carregadors actuals a l’espai públic implica d’una infraestructura força aparatosa, que amb el temps, pot generar un conflicte urbanístic greu tant a nivell viari, com a nivell d’instal·lacions.

No obstant, hem de tenir en compte certes contradiccions abans d’extreure conclusions. Veiem que el vehicle elèctric es ven com un producte sense emissions, però no oblidem que es contradiu al seu propi discurs per la utilització d’una bateria de Liti, sent aquest un mineral fòssil no renovable. A més a més, el gran esforç que implica la generació d’una nova xarxa elèctrica que pugui suportar les potencies requerides per adaptar-nos a una realitat amb vehicles elèctrics, comporta despeses contaminants en la seva construcció on també intervenen materials tòxics. Per tant, hem de tindre en compte que encara ens trobem submergits en un “projecte pilot”, tot i què al nostre parèixer, no dubtem que resulta molt suggerent.

Tractant de posar un exemple  en comparació; l’evolució d’altre element quotidià que necessita càrrega elèctrica com és el telèfon, també va repercutir directament al nostre hàbit i a més a més a un ritme molt accelerat. Seguint l’escalada tecnològica, s’han generat elements de recàrrega (cables o bateries) que han comportat un canvi social, on tot el món viatja amb carregador per poder prolongar l’ús del seu dispositiu.

La nostra funció com a projectistes serà dissenyar un nou sistema que no fragmenti visual i estructuralment la ciutat i que pugui adaptar-se a les necessitats de cada usuari segons l’àmbit d’us. En aquest cas, caldrà plantejar-se solucions on impliquin noves infraestructures per captació d’energia i espais dotats de les connexions necessàries que no interfereixin amb la zona de vida pública o privada.

El que podem trobar arreu de la ciutat per un vehicle de gasoil o dièsel, en el cas del vehicle elèctric s’ha de tenir en compte a dos espais imprescindibles com són,  l’estacionament privat (dotant-los de servei de recàrrega) i l’estacionament de recàrrega públic. Ens podríem arribar a preguntar si els nostres edificis podran adaptar-se a aquest canvi i si caldrà un canvi en les fons d’energia Eléctrica per abastir la península quan el vehicle elèctric s’instauri. Resulta un dels temes claus per garantir l’evolució del sector.

A nivell municipal, treballant conjuntament amb l’empresa Etecnic, hem pogut participar en l’evolució d’aquest sector. Hem pogut observar com els habitants van sentint més curiositat sobre aquests vehicles, i com de mica en mica quasi tots els municipis incorporen infraestructura de mobilitat elèctrica. Hem vist com es substitueixen els vehicles de combustió per vehicles elèctrics als ajuntaments, sobretot per la mobilitat fixa (transport públic, brigades, policia, organismes de neteja…), aquesta pot arribar a ser una solució intel·ligent, tot i les mancances que encara mostra la xarxa pública d’estacions de recàrrega. La mobilitat elèctrica és un camp on encara s’ha d’aprofundir moltíssim i a partir del qual tots podem millorar la nostra qualitat de vida. D’igual manera que aprendre un nou llenguatge, la societat haurà de reprogramar-se per incorporar el vehicle elèctric al seu ritme vital.

La nostra cultura està canviant, i les innovacions provoquen canvis tant a l’espai públic com al privat, tot i què pensem que qualsevol canvi social d’aquesta mena es veu complert quant s’instaura en l’àmbit domèstic.

Per ara, ja hem cedit el pas a la mobilitat elèctrica, perquè el vehicle elèctric ha vingut per quedar-se…


Salut i arquitectura!

No hi ha comentaris

Escriu un Comentari