Des de l’exterior

Des de l’exterior

En aquest text, una de les nostres membres de l’equip que pertany a l’àmbit administratiu ens explica des de el seu punt de vista com veu l’arquitectura. Esperem que gaudiu tant com nosaltres amb la seva reflexió.

“Miro l’arquitectura des de l’exterior, però no com la mirava abans. He tingut tres visions diferents, l’última és la que més m’agrada.

Durant els primers 18 anys de la meva vida creia que un arquitecte era aquell que es dedicava a fer plànols de cases i distribuir els seus espais, pensava en l’arquitectura com una cosa tan senzilla que pogués fer qualsevol persona que tingués bona mà per dibuixar. Quina ignorància la meva.

Després vaig emprendre el camí cap a “l’arquitecte”, però no era el meu, jo era la copilot.

Em vaig adonar que un habitatge és molt més que un espai habitable, i que l’arquitectura és molt més que un habitatge. La trobem a tot arreu, quan sortim al carrer, a la plaça on jugàvem de petits i a la fruiteria on anem a comprar. També en aquell restaurant que ens agrada anar a sopar i sobretot en aquells monuments que surten a la nostra llista de “coses per visitar” quan viatgem. Ho és tot, aquest tot que porta al darrere un estudi, una elecció tant acurada com meticulosa dels seus materials, càlculs, estructures, precisió, el procés de transformar una idea per fer-la tangible. Vaig començar a sentir l’esforç i la constància, les nits sense dormir, vaig ser testimoni de moltes desil·lusions però també de l’alegria d’anar pel camí correcte.

En aquest trajecte que encara no ha acabat he après que darrere  hi ha una gran història, uns antecedents, persones reconegudes que han deixat petjades i coneixements.

Als 25 anys i després d’un període de temps treballant envoltada d’un equip de professionals puc afirmar la gran importància que tenen. Quan posen tots els seus coneixements en una rehabilitació perquè un edifici romangui, les idees que broten en ells per dissenyar nous projectes i satisfer a qui espera. Les hores dedicades i l’esforç emprat en cada detall i cada treball. He vist la satisfacció que senten quan allò que han “creat” té un esforç reconegut i també ho senten una mica seu.

En resum, i des del meu punt de vista, només puc dir que no és només una professió, és un art, una personalitat, un caràcter peculiar. On la resta veiem un material ells veuen un objecte. I el transformen. I li donen vida. I gaudeixen. Els arquitectes tenen “alguna cosa” que els diferencia. Una cosa inefable.

– GRÀCIES PER ENSENYAR-ME  TANT!”

No hi ha comentaris

Escriu un Comentari